dimecres, 4 de gener de 2012

Les tempestes.



Les tempestes són produïdes per corrents d´aire potents. Ens duen vents molt forts i pluges coipioses. Les tempestes de trons comencen damunt llocs on la terra està calenta i on l´aire puja ràpidament. En alçar-se aquest aire capta el vapor d´aigua de la terra i se l´emporta cap amunt formant núvols gegantins. Aquests núvols encara pugen més i més amunt fins que estan tant carregats d´energia que part d´aquesta es transforma en trons i llamps.
  Alguns d´aquests núvols de tempesta poden, fins i tot, trobar-se a 20 quilòmetres al damunt de la terra. L´aire al capdamunt d´un núvol pot esser tant fred que a vegades, pot assolir, una temperatura de -50ºC. L´aire humit s´eleva ràpidament dins el núvol i, quan arriba a l´aire fred, al capdamunt, es gela formant partícules de gel que cauen en forma de pluja. Algunes vegades el corrent d´aire que s´aixeca és tant fort que les partícules no poden caure. A mesura que el gel dins del núvol es mou cap amunt i cap avall, es va congelant en pedres cada vegada més grans que finalment cauen en forma de calmarsa. Les pedres de la calamarsa poden pesar tant que en caure, han arribat a desfer totalment una collita.
  Quan, des d´un núvol de tempesta, es desprenen partícules de gel, dins d´aquest s´hi va formant electricitat estàtica. Si la càrrega elèctrica esdevé massa forta, es desprèn en forma de llamp.
Hi ha vegades en què el llamp es mou dins dels núvols, però hi ha vegades també que es dirigeix cap a la terra. En un i altre cas aquesta espurna elèctrica gegantina és tan gran que rescalfa l´aire que l´envolta i aquest esdevé tant abrasador que explota en el cel. El tro que escoltem és el so d´aquesta explosió.
El llamp és molt potent, pot arrencar les teulades de les cases i derruir les xemeneies. El llamp sempre va a caure contra els objectes més alts que troba. No ens hauriem de posar mai sota un arbre durant una tempesta.
  Les tempestes de trons, les empeny el vent i a vegades es desplacen junt amb moltes d´altres. Si volem nosaltres mateixos podem calcular si una tempesta es troba molt lluny, ho farem comptant els segons que passen entre el llamp i el so del tro. Si dividim els segons per tres ens donarà en quilòmetres la distància en que es troba la tempesta.




El temps atmosfèric. Imelda i Robert Updegraff. Ed.Teide.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.