El fred.

A l´hivern la temperatura de la Terra i la de l´aire que la rodeja es refreda. Això passa perquè la Terra, decantada, s´allunya del Sol, aquest no puja tant amunt com a l´estiu, i no hi ha tantes hores de Sol durant el dia. Les nits, a l´hivern són més llargues i, en canvi, els dies són més curts i més freds.
  Quan la temperatura cau sota un nivell especial que s´anomena punt de congelació, l´aigua es transforma en gel i no es fon de nou fins que puja la temperatura. podem veure, llavors, que l´aigua de la superfície dels bassiols del camí o de la carretera s´hagelat. la gebrada sobre l´herba d´un matí molt fred és la rosada que s´ha gelat formant minúsculs cristalls de gel. les volves de neu no són res més que molts cristalls de gel que s´han ajuntat. Si els mirem curosament, veurem que cadascun és diferent de l´altre i que tots tenen formes molt boniques.
  La neu és pluja gelada que cau dels núvols quan l ´aire és molt fred. En lloc de fer com l´aigua de la pluja, que és xuclada per la terra, la neu s´estén sobre la superfície fins que la temperatura puja de nou. En alguns països neva molt més que en altres. la neu hi perdura per molt temps, a vegades tot l´hivern, ja que la temperatura no puja més amunt del punt de congelació durant moltes i moltes setmanes. la gent que viu en aquests llocs s´ha d´adaptar als canvis del clima que porta el fred.




El temps atmosfèric. Imelda i Robert Updegraff. Ed.Teide.