Dita

Per la Mare de Déu d´Agost a les set ja és fosc.

Parlem del Temps

¿ A quina velocitat cauen les gotes d´aigua ?

Depèn del seu tamany. S´ha calculat que una gota petita, de la mida d´un gra de sal, cau a uns 8 quilòmetres per hora.
 Les grosses, poden arribar a fer mal, quan arriben a terra a 32 quilòmetres per hora.

Font: Almanac del Cordill. 2012.

El vocabulari de la meteorologia

Els Fronts.

El temps ens arriba en forma d´enormes paquets d´aire que són bufats des d´altres terres. Aquests paquets s´anomenen masses d´aire. Algunes d´aquestes masses van plenes d´aire calent i d´altres d´aire fred. L´àrea on es troben les dues masses d´aire s´anomena un front. És en un front on es produeix el canvi de temps i aquest es pot desplaçar sobre zones que s´estenen per molts i molts quilòmetres.
  L´aire calent capta molta humitat. És per això que si ens assequem el cabell ho fem amb aire calent i no amb aire fred. Ja que l´aire calent absorbeix la humitat i se l´endú. una massa d´aire calent és més lleugera que una massa d´aire fred i, per tant, és propensa a dirigir-se cap amunt. L´aire fred no pot captar molta humitat. Una massa d´aire fred pesa molt més que l´aire que l´envolta i, per aquesta raó, tendeix sempre a baixar cap a la terra. Quan una massa d´aire calent s´ajunta a una d´aire fred s´estableix un front. Si la massa d´aire calent és la que té més força, aquesta se situarà sobre l´aire fred. D´això s´en diu un front calent i ens portarà bon temps. Si en canvi, el corrent d´aire fred és el més fort, aquest es col.locarà sota l´aire calent empenyent-lo cap amunt. D´això se´n diu un front fred, i una vegada hagi passat, la temperatura baixarà. Dins d´un front, l´aire calent puja lentament mentre l´aire fred baixa. En passar un damunt l´altre, el vapor d´aigua retingut pel front calent es condensa formant núvols. Aquests pugen més i més amunt fins que esdevenen prou freds per a produir pluja. Aquesta és la rao per la qual sempre plou quan s´estableix un front.
  




El temps atmosfèric. Imelda i Robert Updegraff.

Les tempestes.

Les tempestes són produïdes per corrents d´aire potents. Ens duen vents molt forts i pluges coipioses. Les tempestes de trons comencen damunt llocs on la terra està calenta i on l´aire puja ràpidament. En alçar-se aquest aire capta el vapor d´aigua de la terra i se l´emporta cap amunt formant núvols gegantins. Aquests núvols encara pugen més i més amunt fins que estan tant carregats d´energia que part d´aquesta es transforma en trons i llamps.
  Alguns d´aquests núvols de tempesta poden, fins i tot, trobar-se a 20 quilòmetres al damunt de la terra. L´aire al capdamunt d´un núvol pot esser tant fred que a vegades, pot assolir, una temperatura de -50ºC. L´aire humit s´eleva ràpidament dins el núvol i, quan arriba a l´aire fred, al capdamunt, es gela formant partícules de gel que cauen en forma de pluja. Algunes vegades el corrent d´aire que s´aixeca és tant fort que les partícules no poden caure. A mesura que el gel dins del núvol es mou cap amunt i cap avall, es va congelant en pedres cada vegada més grans que finalment cauen en forma de calmarsa. Les pedres de la calamarsa poden pesar tant que en caure, han arribat a desfer totalment una collita.
  Quan, des d´un núvol de tempesta, es desprenen partícules de gel, dins d´aquest s´hi va formant electricitat estàtica. Si la càrrega elèctrica esdevé massa forta, es desprèn en forma de llamp.
Hi ha vegades en què el llamp es mou dins dels núvols, però hi ha vegades també que es dirigeix cap a la terra. En un i altre cas aquesta espurna elèctrica gegantina és tan gran que rescalfa l´aire que l´envolta i aquest esdevé tant abrasador que explota en el cel. El tro que escoltem és el so d´aquesta explosió.
El llamp és molt potent, pot arrencar les teulades de les cases i derruir les xemeneies. El llamp sempre va a caure contra els objectes més alts que troba. No ens hauriem de posar mai sota un arbre durant una tempesta.
  Les tempestes de trons, les empeny el vent i a vegades es desplacen junt amb moltes d´altres. Si volem nosaltres mateixos podem calcular si una tempesta es troba molt lluny, ho farem comptant els segons que passen entre el llamp i el so del tro. Si dividim els segons per tres ens donarà en quilòmetres la distància en que es troba la tempesta.




El temps atmosfèric. Imelda i Robert Updegraff. Ed.Teide.

El fred.

A l´hivern la temperatura de la Terra i la de l´aire que la rodeja es refreda. Això passa perquè la Terra, decantada, s´allunya del Sol, aquest no puja tant amunt com a l´estiu, i no hi ha tantes hores de Sol durant el dia. Les nits, a l´hivern són més llargues i, en canvi, els dies són més curts i més freds.
  Quan la temperatura cau sota un nivell especial que s´anomena punt de congelació, l´aigua es transforma en gel i no es fon de nou fins que puja la temperatura. podem veure, llavors, que l´aigua de la superfície dels bassiols del camí o de la carretera s´hagelat. la gebrada sobre l´herba d´un matí molt fred és la rosada que s´ha gelat formant minúsculs cristalls de gel. les volves de neu no són res més que molts cristalls de gel que s´han ajuntat. Si els mirem curosament, veurem que cadascun és diferent de l´altre i que tots tenen formes molt boniques.
  La neu és pluja gelada que cau dels núvols quan l ´aire és molt fred. En lloc de fer com l´aigua de la pluja, que és xuclada per la terra, la neu s´estén sobre la superfície fins que la temperatura puja de nou. En alguns països neva molt més que en altres. la neu hi perdura per molt temps, a vegades tot l´hivern, ja que la temperatura no puja més amunt del punt de congelació durant moltes i moltes setmanes. la gent que viu en aquests llocs s´ha d´adaptar als canvis del clima que porta el fred.




El temps atmosfèric. Imelda i Robert Updegraff. Ed.Teide.