dissabte, 31 de desembre del 2011

D´on ve el temps....




Els vents que ens duen les diverses menes de temps travessen estensos oceans i vénen d´indrets molt remots. Sovint han recorregut mig món per tal de portar-nos el temps del qual avuí gaudim. L´aire que duen pot ésser fred o calent, com també sec o humit. El tipus de temps que els vents ens ofereixen és molt important per a la nostra vida de cada dia.
  Un canvi sobtat en el temps pot fer, per exemple, que ens haguem de possar roba d´estiu un dia que fa fred, que tractem de fer volar un estel sense que hi hagi vent; que haguem decidit menjar fora quan ens plou. Tots aquests canvis tenen lloc molt amunt en l´aire, on el temps es fabrica i on també de vegades, durant mesos, s´emmagatzema, fins que ens baixa de nou. Els moviments dels vents i tots els tipus d´aire són estudiats per experts i aquests tracten d´informar-nos del que passarà, de manera que sapiguem a què atenir.nos.
  L´aire que respirem s´estén com una manta suau damunt la superfície de la terra. S´anomena l´atmosfera.
Ens escalfa perquè atrapa la calor produïda pel sol de la mateixa manera que ens escalfen les mantes que tenim al llit en una nit d´hivern. La capa d´aire que s´estén sobre la terra té tan sols 20 quilòmetres de gruix, i com més amunt anèssim més lleugera la trobaríem. Aqueta és una de les causes que fa que als exploradors que pugen les altes muntanyes els costi de respirar. Sovint veiemt que el cim de les muntanyes està coronat de neu i això és degut que pot fer molt fred al capdamunt de la nostra manta d´aire calent.
   L´aire, que és ple de gasos invisibles també conté gotetes d´aigua, les quals anomenem vapor d´aigua. Aquest vapor solament es pot veure quan s´espesseeix i s´ajunta per formar núvols o boira, de la mateixa manera que veiem que surt vapor si tenim un perol al foc per a fer-hi bullir aigua o bé si observem el nostre propi alè en un dia molt fred.
  Quan el vapor d´aigua molt calent s´escapa pel broc del perol es barreja amb l´aire i, en refredar-se produeix un núvol de vapor visible. D´això s´en diu condensació i vol dir que les petites gotetes estan cada vegada més premsades fins que s´ajunten les unes amb les altres. Els núvols estan formats per milers i milers de gotetes d´aigua, de tal manera comprimides, que no es pot veure res a través d´elles.
  La formació dels núvols és el resultat del procés de condensació del vapor d´aigua que es troba en l´aire. Aquesta condensació es produeix pel refredament progressiu de l´aire humit que fa que es formin les gotetas d´aigua.
A mesura que els núvols es refreden, les gotetes s´ajunten tot formant gotes cada cop més grosses  fins que pesen prou per a caure com a pluja.
  Hi ha dues menes de núvols dels quals en rebem la pluja. Els que es formen en capes i cobreixen tot el cel, s´anomenen estratus. la pluja que prové d´ells cau sobre una àrea molt extensa i durant molt de temps. L´altre tipus de núvol forma com apilotaments espargits per tot el cel i s´anomena cúmulus. Són els que ens porten curts períodes de pluja dels quals els especialistes del temps en diuen "ruixats dispersos".Algunes vegades els núvols baixen molt avall o es formen arran de terra. Quan això passa se´n diu broma o boira.

El temps atmosfèric. Imelda i Robert Updegraff. Ed.Teide.

dijous, 17 de novembre del 2011

El vent



L´aire de la terra no està mai quiet. Sempre bufa d´un lloc a l´altre i porta canvis de clima a diferents regions de la terra. El temps que tenim depèn de quin tipus d´aire s´està movent damunt nostre. El vent ens pot dur un canvi de temps, diferent del que tenim, procedent d´una distància que es pot trobar a milers de quilòmetres, i el tipus de temps que tinguem dependrà del lloc d´on ve aquest aire i del que li pot ocórrer durant el trajecte.
El vent sorgeix de la calor que ve del sol. Quan el sol brilla, aquest escalfa la terra, i l´aire damunt de la terra calenta comença llavors a pujar cap al cel. A mesura que l´aire puja més i més amunt es transforma en enormes canals o corrents d´aire que s´estenen sobre la terra. L´aire puja molt més rapidament en terres calentes que en les que són fredes. la majoria dels corrents d´aire comencen a l´Equador, on el sol és molt calent, i es desplacen cap a les regions polars, que són molt fredes.
Quan aquests vents corren cap a altres àrees del món, travessen divereses terres i oceans i produeixen variades menes de temps.
El que pot succeir a l´aire durant la seva travessada determina la classe de temps que ens portarà quan arribi. si el vent bufa sobre regions desèrtiques, aquest ens durà aire molt sec i càlid. Els vents que creuen els oceans, tot recollint vapor d´aigua de la superfície dels mars, ens portaran la pluja. Els que venen de les regions polars, ens duran aire molt fred. Els corrents d´aire de l´equador són molt càlids. Els vents bufen per tot el món. Els llocs on es troben s´anomenen fronts, i d´ells provenen els canvis en el temps.






Imelda i Robert Updegraf (El temps atmosfèric)

dimarts, 15 de novembre del 2011

La pluja



La pluja cau damunt de tota la terra. En alguns països són molt pocs els dies en què no plou. En altres llocs, com per exemple en sectors d´Itàlia, d´Espanya i de California i parts d´Austràlia, la pluja cau sobretot durant l´hivern, i els estius són càlids i secs. En alguns llocs de la India, la pluja arriba tot d´una, una pluja densa que cau cada dia en el transcurs de moltes setmanes. Aquestes pluges s´anomenen pluges monsòniques i, si no arriben, tot el camp queda polsós, sec, i cap collita no hi creix. Qualsevol que sigui la manera com es produeixi, l´aigua ha de tornar als núvols abans que pugui caure altre vegada en forma de pluja.
Cada dia, mentre el sol escalfa la terra, el vapor d´aigua se´n va cap amunt. Ve de la superficie dels oceans, dels rius, dels llacs. Les plantes i la terra humida en què creixen també desprenen humitat. D´això se´n diu evaporació.
L´aire humit es transforma en núvols que es tornen espessos i pesats en adquirir més humitat. quan els núvols es refreden, la humitat es condensa formant gotes de pluja que tornen a la terra. Aquest procés, que es repeteix d´una manera continua s´anomena el cicle de l´aigua i és un fet important perquè necessitem la pluja per a fer créixer les plantes i així tenir aliments per menjar. La pluja també manté plens els rius i els llacs perquè puguem  tenir, per exemple, aigua corrent a les nostres llars.
L´aire que es troba moltamunt de la superfície de la terra és molt fred. Quan els núvols carregats de pluja penetren en aquest aire, les gotetes d´aigua que els formen es converteixen en partícules de gel. Aquestes partícules s´ajunten per a formar volves de neu que són llavors prou pesades per a desprendre´s dels núvols. Quan cauen, es fonen i es transformen en grans gotes. A l´hivern, l´aire és tan fred, que les volves no es fonen i cauen en forma de neu produint una nevada.

Imelda i Robert Updegraff. El temps atmosfèric. Editorial Teide.





dilluns, 14 de novembre del 2011

La boira






Llarga com la carena, sobre el riu
cada matí s´adorm la boira clara.


Marià Manent (Olles,olles de vi blanc)


Foto:jlasga

diumenge, 13 de novembre del 2011

L´hivern





Per Sant Martí
l´hivern va de camí;
si s´entretén,
arriba per Sant Climent;
però encara que faci tard,
per Sant Andreu ha arribat.

divendres, 11 de novembre del 2011

L´estiuet de Sant Martí



L´arrivada del Novembre i dels primers dies freds, troben en els dies de l´estiuet de Sant Martí, un interludi de tebior i de bonança que gairebé no ens decep mai.
La llegenda de Sant Martí, que explica la hospitalitat d´un pagès i el favor d´uns dies de bonança obtinguts com a premi pels sentiments caritatius del sant, fa que la seva devoció sigui molt extesa en la nostra pagesia, sobretot en les comarques de la Catalunya Vella.
L´arc lluminós, que amb els colors de l´espectre moltes vegades apareix desprès de la pluja i del mal temps, senyal del pacte bíblic entre l´home i la divinitat, l´anomenem l´Arc de Sant Martí per analogia als dies de bonança dels que ens parla la llegenda.



Extret del llibre "La Tardor" Recull de tradicions, activitats i costums de l´equinocci de tardor.

L´estiuet de Sant Martí
els ocells fa venir.
Com més fort és l´estiuet,
guarda´t més del fred.